Alimentació en la tercera edat

Qui ha dit que no es pot gaudir menjant una crema de carbassa i un llobarro a la papillot?

Les persones que arriben a una certa edat s’enfronten a problemes físics, psíquics i socials que deriven de canvis biològics propis de l’edat, i que condicionen, de vegades, de manera molt estricta, la capacitat per dur a terme un acte tan natural com és “EL MENJAR DIARIAMENT”. En moltes ocasions, aquests problemes no es poden resoldre per complet, però sí pal·liar permetent així una millora en la qualitat de vida.

L’envelliment afecta de forma molt important als processos de la digestió, absorció, utilització i excreció de nutrients. Això condicionarà les estratègies dietètiques, nutricionals i culinàries de les persones o col·lectius d’avançada edat. Això suposa que les persones grans han d’adaptar la seva dieta a la nova condició del seu aparell digestiu, modificant el tipus d’aliments perquè aquests resultin fàcils d’empassar i digerir, i els aportin els nutrients necessaris, d’acord amb les característiques fisiològiques, nivell de activitat, i afeccions que pateixin si s’escau.

A la tercera edat també s’incrementen les possibilitats de patir malalties com hipertensió o diabetis, patologies estretament relacionades amb l’alimentació, de manera que una dieta adequada pot evitar algunes visites al metge.

Si bé totes aquestes alteracions metabòliques són pròpies de la vellesa, cal tenir en consideració que cada persona i cada cas és únic i ha de ser tractat amb l’ajuda de metges i professionals de la nutrició.

El meu treball com a professional de l’alimentació és la d’ajudar a realitzar aquest canvi nutricional, millorant l’estat de salut de cadascú i l’experiència de menjar amb els nous hàbits adquirits.